Les Noves Formes de Treballar ja estan aquí

Els NetGeners, són la nova generació que han estat online des del naixement i assumeixen com una cosa natural la velocitat i agilitat que això comporta. A mesura que s’uneixen al mercat laboral, porten amb si Noves Formes de Treballar. En molts casos, els directius perceben diferències fonamentals en el comportament, els valors i les normes d’aquests nouvinguts, respecte aquells acostumats als ambients de treball tradicionals. Això implica un canvi per als executius que pretenen liderar aquestes “noves” organitzacions.

Moltes organitzacions no tenen cap restricció en l’ús d’Internet per part dels empleats durant les hores de treball, permetent-los navegar en Internet a la recerca de noves idees o clients, així com la vincular-se amb altres persones a les xarxes socials. No obstant això, altres organitzacions estan absolutament convençudes que no existeix un vincle directe entre aquests mitjans i el treball que estan fent els seus empleats i per tant limiten l’accés a les xarxes socials en un intent d’obligar als seus empleats a “només pensar en la feina” en les hores de feina.

Mentre que les empreses pioneres que estan experimentant i fins i tot fomentant les possibilitats de les xarxes socials van apareixent, encara és primerenc per dir que les empreses que prenen una tàctica més reactiva estan equivocades. Es suggereix que intentar canviar el comportament dels empleats i establir normes a través de barreres tècniques o polítiques és limitant. El comportament de l’empleat, la tecnologia i les normes socials estan relacionats i de fet evolucionan conjuntament. Una organització que intenta canviar un d’aquests aspectes sense ser conscient d’aquest procés de  coevolució és probable que fracassi.

El sentiment general de molts alts directius és pensar que els seus empleats utilitzen Facebook o Twitter en el treball per comunicar-se amb els seus amics sobre temes privats. Les observacions indiquen que els empleats més joves posen un alt valor en les seves connexions i trobaran maneres de comunicar-se de totes maneres, si no és en una companyia, llavors ho faran en una altra. Els executius creuen que el nivell de gestió estratègica ha de tractar amb les Noves Formes de Treball en lloc de deixar que el tema sigui tractat pel nivell operacional.

Igual que amb altres transformacions i grans canvis organitzatius, l’adopció de les Noves Formes de Treball en una organització en particular respondrà al lideratge corporatiu i a la cultura organitzativa resultant. Si els alts directius utilitzen una varietat d’eines de comunicació i xarxes socials, és probable que la resta de l’organització adopti aquest mateix comportament. Si el CEO i altres executius d’alta direcció no saben com usar Skype o comunicar-se a través de Facebook, és improbable que la cultura recolzi als empleats que volen usar aquestes eines.

La majoria dels executius confirmen que les Noves Formes de Treball haurien de formar part de l’estratègia global de les organitzacions. Pràcticament tots els executius estan segurs que han de desenvolupar Noves Formes de Treball a causa de l’entorn altament canviant. La forma que adopta segueix emergint a mesura que les empreses experimenten amb diferents estructures i estils organitzatius; els executius reconeixen que les seves organitzacions no es limiten a adaptar-se a les estructures dominants de la indústria, sinó que poden modelar les futures estructures a través de la seva pròpia acció.

Els desafiaments immediats són dos i van més enllà de simplement introduir la tecnologia en el lloc de treball. El primer desafiament és la integració al mercat laboral dels NetGeners i els comportaments que els acompanyen (independentment de l’edat). La segona és la conceptualització dels processos de treball del coneixement de manera que s’aprofitin de les xarxes socials. Aquests dos desafiaments estan relacionats i s’aborden simultàniament.

Les noves tecnologies en l’organització porten amb si diferents comportaments, normes socials i valors. El resultat és que els executius han de reconèixer que això comporta repensar l’estructura organitzativa actual i les rutines establertes si l’empresa pretén satisfer les expectatives de la nova generació, amb coneixements de noves tecnologies, preferències i estils d’aprenentatge molt diferents dels seus predecessors.

No obstant això, satisfer les expectatives dels NetGeners no és simplement atreure i retenir a treballadors del coneixement. Molts membres d’aquesta generació han il·lustrat, a través dels seus jocs i el seu esperit emprenedor, com es pot dur a terme eficientment el treball intensiu en coneixement de forma distribuïda. Les característiques de la seva estratègia inclouen, a més d’altres factors, jerarquies planes, alts nivells d’autoorganització i fins i tot decisions basades en el consens facilitades per la comunicació freqüent i intensa a través d’una gran varietat de canals.

Un nou món del treball ja està sorgint. Els fonaments de la competència per a empreses intensives en coneixement segueixen sent l’aprenentatge continu i una capacitat per aplicar ràpidament nous coneixements. Alguns executius han començat a abordar aquests temes i introduir noves pràctiques (comunicació unificada, equips virtuals i projectes) suficients per satisfer les necessitats dels nouvinguts a través de noves pràctiques de treball i fins i tot reconèixer que el perfil del treballador és totalment nou.

Per a molts executius, això representarà el desafiament final: un canvi en la cultura organitzativa quan la força de treball es compongui parcialment de veterans baby boomers còmodes amb rutines i sistemes establerts i parcialment de nouvinguts que se sentin còmodes amb la més àmplia varietat de canals de comunicació. Les xarxes socials poden facilitar i donar forma a l’aparició d’aquesta cultura, però els executius han de liderar aquest canvi triant les plataformes i ser exemples visibles de les pràctiques de comunicació desitjades.

En definitiva, les Noves Formes de Treball requereixen un replantejament de l’estratègia organitzativa. L’agilitat estratègica requereix tractar amb la competitivitat per atreure i retenir una força de treball creativa que comprometi el talent al llarg del cicle de vida professional: abans de la graduació de la universitat i fins i tot després que un empleat es vagi. Les implicacions més àmplies són que els líders hauran de reconsiderar com organitzar i gestionar el treball del coneixement. En lloc de considerar el dinamisme com un factor de mercat, les organitzacions també han de considerar el dinamisme des del costat dels recursos (especialment la creativitat representada pels treballadors del coneixement). En l’ecosistema de coneixement més ampli, els líders han de considerar no només les associacions estratègiques entre empreses, sinó que han de desenvolupar una capacitat per sostenir xarxes en les quals els individus en lloc de les empreses “posseeixen” aquestes relacions.

Les Noves Formes de Treball s’aplicaran tard o d’hora als líders d’una àmplia gamma de sectors industrials i de serveis amb un ús intensiu del coneixement. S’espera que les empreses pioneres gaudeixin dels avantatges concedits per ser els primers a aplicar-les; unes altres pot ser que hagin de seguir-les després.

El fenomen de les Noves Formes de Treball és internacional. Les possibilitats tecnològiques de les xarxes socials no estan limitades geogràficament sinó únicament per l’accés a Internet, mentre les taxes d’adopció segueixen creixent. Les xarxes socials són una tecnologia disruptiva, i les empreses que no inclouen aquestes tecnologies en la seva recerca de l’agilitat estratègica sens dubte els costarà molt posar-se al dia

Els reptes del treball del futur

Els membres de la generació dels ‘millenials’ (Generació I – els nascuts al voltant de 1980 i després) estan entrant a formar part de la població activa. Es senten còmodes utilitzant les xarxes socials i altres noves tecnologies de per comunicar-se. Porten en el lloc de treball comportaments, normes i valors que sovint es contradiuen amb les expectatives i formes de treballar en les organitzacions tradicionals. Les xarxes socials permeten – i fins i tot exigeixen – noves formes de treballar i generar coneixement – però les tensions resultants plantegen desafiaments per als executius.

Desafiament 1: El cicle de vida del talent

Els joves treballadors que entren en el lloc de treball porten amb si una nova dimensió en la dinàmica del treball: demanen desenvolupar-se personalment a través de tasques desafiadores, amb una major flexibilitat laboral que la generació anterior de *baby *boomers hauria preferit (i acceptat). Demanen també participar en el desenvolupament d’objectius que els interessen, i flexibilitat a connectar-se i desenvolupar les seves pròpies xarxes. Totes aquestes preferències plantegen desafiaments a les organitzacions.

Als ulls dels executius, els treballadors que creen coneixement en l’empresa determinen el seu avantatge competitiu i representen les capacitats d’aquesta per continuar aprenent. Els executius reconeixen que el coneixement i l’aprenentatge no són simplement una capacitat individual, sinó que es manifesta a través dels equips de treball i l’organització en el seu conjunt.

Noves Motivacions i Valors

Els joves que van créixer amb telèfons mòbils i computadores mostren i exhibeixen diferents valors i creences que els seus predecessors. No s’adapten fàcilment a les formes de treballar tradicionals en la indústria, a les organitzacions jeràrquiques i a las manera de pendre decisions burocràtiques que han estat acceptats pels baby boomers. Aquesta generació vol marcar la diferència, complir amb un desafiament, i estar sempre progressant en les seves capacitats. Aquests elements, més que l’estabilitat laboral i la rutina, motiven a aquesta nova generació de treballadors.

Freqüentment assumeixen la responsabilitat personal de treure el millor de cada treball. Ells esperen desenvolupar-se professionalment amb les seves habilitats i no estan satisfets amb romandre en la mateixa posició per molt temps. Per tant, els “plans de carrera” per als treballadors del coneixement són molt més dinàmics i menys predictibles del que eren anteriorment. L’estabilitat laboral que era preferida pels baby boomers està sent reemplaçada lentament per un poderós desig de desenvolupament professional.

Solució: Repensar la gestió dels professionals altament qualificats

Busqui projectes desafiadors. Per als nadius digitals, divertir-se mentre treballen i ser part d’aquells que “canvien el món” juga un paper crucial en el treball que fan. Per aquest motiu moltes empreses han obert i fins i tot han incentivat l’ús de xarxes socials entre els seus empleats. Si els empleats treballen durant les seves hores de “no treball”, és acceptable que puguin fer networking privat durant la seva jornada de treball. Moltes empreses ja ofereixen oportunitats per a un entorn de treball flexible (les persones poden treballar des de qualsevol lloc que desitgin) incloent oportunitats per treballar des de casa (això és especialment crucial per a les dones amb nens), i també treballs interessants i desafiadors que comporten la autorrealització i l’autosatisfacció. Aquestes organitzacions estan segures que els projectes desafiadors en els quals els empleats poden desenvolupar les seves pròpies idees i ser creatius proporcionen més incentius als nadius digitals que un salari més alt.

Oportunitats de desenvolupament en lloc de promoció. A la gent li agrada triomfar, i els mil·lenaris no són l’excepció. Ells exigeixen més responsabilitat personal pel que fan, però volen ser recompensats ​​per les seves contribucions i el seu grau d’acompliment. Per tant, les companyies progressistes animen l’aprenentatge i el desenvolupament dels empleats, així com proporcionen trajectòries alternatives de la recompensa. Ells organitzen seminaris i conferències on els empleats poden compartir les seves històries d’èxit i donar consells a aquells que encara estan buscant noves oportunitats.

Més responsabilitat personal. Fa molt temps, diverses empreses van començar a construir les relacions amb els seus treballadors en l’orientació als resultats i la confiança, en lloc de dirigir i controlar el temps passat en l’oficina. Aquestes empreses confien que els treballadors són capaços i que fan el treball necessari en el marc de temps requerit. Per aconseguir això, asseguren un patró de comunicació dens: discuteixen amb els empleats el que esperen i comuniquen les metes realistes a les quals han acordat.

Solució del problema de l’alta rotació del talent

Els executius estan reconeixent els beneficis de la mobilitat i l’increment de dinamisme dels recursos humans. Com l’ocupació de llarga durada és cada vegada més escasa, els joves empleats perden l’interès a romandre en el mateix lloc de treball durant diversos anys. Es converteixen en treballadors nòmades no només en termes de flexibilitat en l’espai de treball i de treballar des de qualsevol lloc, sinó que desitgen flexibilitat per decidir amb qui treballar.

Els millennials senten que fàcilment podrien moure’s de companyia a la companyia; Sembla que hi ha poc estrès associat amb perdre el seu treball.

Enfocament: Crear i invertir en xarxes d’antics empleats. El que les empreses necessiten fer és acceptar que quan els empleats decideixen marxar-se, s’ha de reconèixer el seu valuós servei, però al mateix fer-los participar en xarxes d’antics empleats perquè romanguin vinculats. Han de fer un seguiment del que fan els seus antics empleats i on treballen: convidar-los als sopars nadalencs anuals i mantenir-los a la seva xarxa d’actius de coneixement. Això no només amplia la xarxa de l’empresa, sinó que dóna als joves l’oportunitat de tornar a l’empresa quan sorgeix la bona oportunitat. Aquest enfocament serveix com un poderós recurs per identificar nous talents i mantenir una xarxa compromesa com a font de noves idees i aprenentatge.

Desafiament 2: Recursos bàsics – no només dins de l’organització

Cada vegada és més evident que les empreses estan reconeixent la importància de les xarxes i desenvolupen formes de crear vincles de confiança en elles. Les xarxes es refereixen a les interaccions que mantenen la vinculació entre els individus, però també es tracta d’obtenir accés a nous coneixements i informació que existeix dins d’aquestes xarxes.

L’ús de xarxes socials ha fet possible que els professionals de tot el món puguin obtenir assessorament dels seus col·legues i compartir experiències amb només un clic del ratolí. Utilitzant la gran quantitat de recursos disponibles online tendeix al fet que sigui més valorat el ‘accés’ que l’acte-creació. A mesura que la tecnologia ho va fent més fàcil, l’enfocament passa de simples intercanvis de coneixement fàctics a permetre intercanvis tàcits, així com una autèntica col·laboració entre els membres de la xarxa on existeixen vincles de confiança.

Qüestió de Control

El caràcter transfronterer de les xarxes individuals planteja la qüestió de com una organització pot controlar el flux d’informació en aquestes xarxes i quin hauria de ser el paper de la gestió en aquest entorn d’informació cada vegada més obert. Si les lleialtats dels individus s’allunyen del seu ocupador cap a les seves xarxes personals, com deuen els executius abordar aquest nou entorn? Encara que moltes organitzacions expressen la seva preocupació pel risc de pèrdua potencial de coneixement del que són propietàries, uns altres expressen optimisme que els beneficis superen els riscos.

La clau sembla ser una agilitat organitzativa per abraçar l’obertura i les oportunitats d’aprenentatge a través de les xarxes individuals. Les empreses han utilitzat enfocaments similars abans d’establir associacions estratègiques amb les empreses amb les quals podrien cooperar. La diferència ara és que les xarxes són individuals i potencialment molt més col·laboratives.

Desafiament 3: Un nou ecosistema de comunicació

L’èmfasi en l’ús de les xarxes socials per a la comercialització i els propòsits dels recursos humans està disminuint mentre que les companyies reconeixen les limitacions de tractar les xarxes socials com altres canals de comercialització. La comunicació basada en comunitats i les accions col·lectives permeses per les plataformes col·laboratives i àrees de treball compartides han provocat un canvi dramàtic substituint les reunions físiques per un entorn de treball virtual on la gestió de projectes i recursos humans, el suport tècnic, la capacitació i la creació de xarxes es fan des de qualsevol lloc.

La varietat de canals de comunicació (SMS, Twitter, correu electrònic, telèfon, videoconferència, espai de treball compartit, etc.) també augmenta i esborra els límits entre clients i empleats, i entre la vida personal i professional.

Les capacitats per a la col·laboració virtual milloren amb l’àmplia gamma d’oportunitats d’emmagatzematge compartit i fins i tot capacitat de processament en “el núvol”, la qual cosa permet una major agilitat organitzativa per desenvolupar el treball creatiu o basat en el coneixement.

Solució: Aconseguir involucrar-se amb els empleats

Quantes més possibilitats ofereixin les empreses perquè els empleats romanguin connectats, major serà l’accés que tindran a nous coneixements i idees. Plataformes col·laboratives, emmagatzematge de dades compartides, wikis, blogs i fòrums – tant dins com fora de l’empresa – amplien la gamma de recursos disponibles per a l’empresa i aprofiten les inversions existents. L’entorn emergent de la xarxa implica la pèrdua de control, per la qual cosa requereix que els executius replantegin els mitjans pels quals es gestiona el risc. Només mantenint-se compromesos amb l’ecosistema emergent de la informació, les empreses poden mantenir una consciència de l’expansió de les oportunitats per aprendre i crear valor. La gestió dels riscos mitjançant una experimentació controlada i un compromís delimitat amb les xarxes més àmplies és una millor opció que quedar-se simplement al marge. La involucració és una millor opció que el risc de ser superats pels competidors.

La industria 4.0 en el sector alimentari

La tecnologia evoluciona a un ritme vertiginós i les empreses han d’adaptar-se als canvis al més aviat possible per generar així una font d’avantatge competitiu. La digitalització de la indústria és una revolució que canviarà (i de fet ja ho està fent) el paradigma de la fabricació industrial, i aquelles empreses que aconsegueixin agafar l’onada de la Indústria 4.0, aconseguiran l’èxit en els seus respectius sectors. No obstant això, aquesta transformació no solament està afectant el sector secundari o industrial, sinó que també està afectant processos de sectors tradicionalment considerats menys innovadors com el sector primari.

En algunes ramaderies, per exemple, s’han col·locat sensors GPS que mesuren la posició de la vaques i també permeten explicar el nombre de passos i els seus moviments. Això pot ser útil per localitzar el bestiar en temps real, en el cas d’una explotació on les vaques estan en el camp a l’aire lliure. No obstant això, algunes empreses han anat més enllà i han començat a explotar les dades proporcionades per aquests sensors.

Els tractaments d’inseminació de vaques són tractaments que tenen un cost important per a un ramader. Aquesta ha de fer-se quan la vaca està en el seu cicle fèrtil que comprèn una petita finestra de temps d’al voltant d’unes 16 hores cada 21 dies. Per complicar les coses, cada vaca té el seu cicle diferent pel que pot ser complicat per a un granger endevinar quan és el millor moment per inseminar-les, especialment quan el volum de bestiar és molt elevat.

Fujitsu va començar a recollir les dades dels moviments que fan cada dia milers de vaques, i van començar a processar-los per veure si trobaven alguna cosa. El volum de dades era molt elevat i no podien ser processats ràpidament per un ordinador normal . Per això es van utilitzar un conjunt de servidors situats en el que es denomina el ‘núvol’ amb una capacitat de càlcul molt més elevada. Amb aquesta tecnologia Fujitsu va desenvolupar un programa anomenat Gyuho SaaS i va descobrir un patró de mostrava que les vaques es movien molt més justament en aquest cicle fèrtil. Gràcies a això es pot predir de forma molt més ràpida i precisa quan una vaca està en zel i per tant pot ser inseminada amb un percentatge d’èxit més elevat, aconseguint passar d’una taxa d’èxit del 44% al 90% en els tractaments d’inseminació.

Però això no és tot. Aparentment també es va descobrir que la probabilitat de produir mascle o femella és diferent depenent si la inseminació es fa al principi o al final del cicle fèrtil, per la qual cosa l’ús d’aquest programari també ajuda a incrementar la probabilitat d’aconseguir cries amb el gènere desitjat. A més, aquest programari permet també monitorizar l’estat de salut del bestiar o estimar la producció que tindrà la granja.

Això és només un exemple del potencial que té l’anàlisi del big data. Això també pot ser aplicat a persones i no només a vaques. Les empreses tenen un munt de dades nostres: trucades telefòniques, despeses amb la targeta de crèdit, consums d’electricitat, aigua, localització a través del telèfon mòbil, etc. Amb totes aquestes dades que es poden arribar a creuar entre ells, ens podem trobar que les empreses sàpiguen més de nosaltres que nosaltres mateixos.

Quina innovació suposa el bitcoin?

El bitcoin és una moneda digital. Encara que això pot semblar una innovació, la realitat és que la majoria de les monedes convencionals actuals són quasi-digitals: els euros, els dòlars, etc. són monedes digitals de facto, ja que els economistes estimen que només el 8% de la moneda mundial existeix realment en efectiu. Els bancs centrals de cada país fabriquen nova moneda digitalment sense necessitat que hagi de ser impresa, en forma de préstecs amb les banques comercials que hi ha a cada país. De fet, alguns països escandinaus estan prenent algunes mesures per eliminar tots els diners en efectiu a mitjà termini. Per tant, el fet que el bitcoin és una moneda digital no és una característica que la fa diferent a altres monedes convencionals.

La característica innovadora del bitcoin és que és el primer tipus de criptomoneda. Això significa que utilitza algorismes matemàtics criptogràfics per assegurar totes les transaccions, controlar la creació d’unitats addicionals de moneda i evitar falsificacions. El *bitcoin és una moneda fiduciària, és a dir que el seu valor es basa en la confiança que li donen els seus usuaris per acceptar-ho com a mitjà de pagament al igual que passa amb les monedes emeses pels bancs centrals de cada país. Mentre que en les monedes convencionals els usuaris confien en estats sobirans per controlar producció de diners i proporcionar mecanismes per evitar falsificacions, els usuaris  del bitcoin confien en un algorisme criptogràfic de clau asimètrica. Aquest algorisme es basa en un tipus de matemàtiques que permet que una anotació digital sigui fàcilment verificable, però al mateix temps pràcticament impossible reproduir-la. D’aquesta manera, la moneda pot mantenir el seu valor.

Un dels grans misticismes del bitcoin és que no se sap realment qui o quins van ser els seus creadors. Els principis tècnics en els quals subjeu el bitcoin van ser creats per un grup anònim conegut com amb el pseudònim de Satoshi Nakamoto. Es creu que Nakamoto va començar a treballar en aquest projecte en 2007 després de l’esclat de la crisi financera que va minvar la confiança que els usuaris tenien amb els bancs tradicionals. Al gener de 2009, Nakamoto va publicar a la xarxa el primer programari per operar amb bitcoins, així com les primeres unitats de la criptomoneda. També va crear un lloc web amb el nom de domini bitcoin.org i va continuar col·laborant amb altres desenvolupadors en el programari del bitcoin fins a mitjans de 2010, lliurant el control del repositori de codi font, així com diversos dominis relacionats a diversos membres prominents de la comunitat bitcoin finalitzant la seva participació en el projecte. Fins a poc abans de la seva absència i traspàs, Nakamoto va fer totes les modificacions del codi font. A causa de l’excel·lent anglès que utilitzava en les comunicacions i publicacions, se sospita que aquest individu (o grup) no és de Japó com el seu nom suggereix sinó possiblement dels Estats Units o Europa. La seva identitat a dia d’avui segueix sent desconeguda. Les primeres transaccions inicials van ser creades per ell en els primers 10 dies acumulant un total d’1 milió de bitcoins. A dia d’avui, tenen un valor actual de més de 3 mil milions de dòlars. No obstant això, aquestes transaccions romanen sense gastar ja que únicament es van utilitzar unes poques en la fase inicial amb finalitats purament de prova.

La Blockchain és la tecnologia en la qual subjeu el bitcoin. És una base de dades distribuïda (compartida i replicada en múltiples ordinadors) que conté un llibre d’anotacions amb tots els moviments de la divisa agrupats en blocs enllaçats de manera que un bloc depèn de l’anterior. Només quan es modifica legítimament la cadena (mitjançant el consens de la major part dels participants del sistema), tots els ordinadors que formen la Blockchain essincronitzen en qüestió de segons, fent que no tingui impacte si un dels ordinadors desapareix o és hackejat. Una vegada registrat, la informació mai pot ser esborrada, la qual cosa permet que existeixi un registre fiable de totes les transaccions que s’han fet en la història.

La naturalesa de la Blockchain permet als usuaris de bitcoins confiar entre ells i fer transaccions entre iguals, eliminat la necessitat d’intermediaris (és a dir bancs comercials, i també bancs centrals i governs). Això també porta uns beneficis de seguretat sense precedents ja que els atacs d’hackers que solen afectar als grans intermediaris centralitzats com els bancs són pràcticament impossibles de realitzar contra la multitud d’ordenadors distribuïts que conformen la Blockchain. És a dir, un hacker que volgués hackejar un bloc concret en la Blockchain, no solament hauria de hackejar aquest bloc específic, sinó tots els blocs de procés que es remunten a tota la història d’aquesta cadena bloquejada. I haurien de fer-ho en la majoria de participants a la xarxa, que podrien ser milions, al mateix temps.

Possiblement la característica més interessant del bitcoin és el fet que està descentralitzada. Això significa que és produïda col·lectivament per tot el sistema a una velocitat que es defineix quan es crea el sistema i que és coneguda públicament i que va decreixent amb el temps arribant a un punt futur en el qual es deixarà de crear nova moneda. Això implica que al contrari que les monedes convencionals, els governs no poden produir nova moneda emulant d’aquesta manera el comportament dels metalls preciosos.

Tot aquest sistema és mantingut per una comunitat de membres que no necessiten confiar entre ellss denominats miners: membres del públic en general que utilitzen les seves computadores per ajudar a validar i segellar les transaccions afegint-les al llibre de transaccions seguint un particular esquema temporal. La seguretat dels llibres de comptabilitat validats criptogràficament es basa en el principi de què la majoria dels miners estan tractant honestament de mantenir el llibre de transaccions, tenint a més a més, incentius financers per fer-ho com veurem més endavant.

Una característica molt desitjable perquè un mitjà pugui ser emprat com a moneda és que sigui fàcil de verificar, però difícil de falsificar. Mentre que els mecanismes de protecció en monedes físiques es basen en hologrames, bitllets multicolors, microimpresions, marques d’aigua i tintes especials amb colors que canvien depenent de l’angle de la llum, el bitcoin confia en estranys algorismes matemàtics unidireccionals que permeten verificar fàcilment que una operació matemàtica és correcta mitjançant una clau pública, però no reproduir l’operació matemàtica tret que es tingui la clau privada.

Els bitcoins igual que les monedes físiques es poden perdre. Si es perd la clau privada per accedir als bitcoins no es poden recuperar de cap manera. No obstant això, podem fer diverses còpies de seguretat de la nostra clau privada per prevenir aquesta pèrdua. Els bitcoins igual que una altra moneda també es poden robar. Això podria succeir si algú aconseguís la nostra clau privada.

Els nous bitcoins són generats per un procés competitiu i descentralitzat i que s’utilitza per premiar als miners pels seus serveis de sosteniment del sistema. Quan més miners hi ha més difícil és obtenir beneficis de manera que el protocol assegura que el nombre de bitcoins que es van a crear en un determinat període no depèn del nombre de miners. Aquesta és actualment la forma més comuna de premiar als membres de la comunitat que sostenen el bitcoin. L’altra forma és opcional i consisteix a cobrar una petita taxa en cada transferència a canvi de prioritzar el registre de la transacció a la xarxa. Atès que el nombre de bitcoins establert en el protocol és finit i la taxa de creació de moneda és decreixent amb el temps, s’arribarà a un punt en el futur on les úniques recompenses seran aquestes taxes.

Actualment el preu de bitcoin és molt volàtil i subjecte a uns nivells molt alts d’especulació, la qual cosa dificulta la seva estabilització com a divisa d’ús corrent, tenint una tendència molt alcista a llarg termini. Existeixen tres tipus principals de condicionants que tenen impacte en el seu valor. El primer condicionant són les regulacions governamentals, com són les decisions de governs per prohibir o fomentar el seu ús. La decisió de Japó a l’abril de 2017 per legalitzar l’ús de*bitcoins com a mitjà de pagament o la prohibició a Xina en setembre de 2016 de l’ús de les trucades *ICO (ofertes inicials en *criptomonedas) han provocat importants fluctuacions del seu valor.

Un segon condicionant és l’adopció i l’augment del tamany del mercat on s’accepta aquesta moneda. Quants més comerciants accepten aquest mitjà de pagament, el seu valor s’incrementa.

Finalment, un tercer condicionant és l’ús en activitats il·legals ja que el bitcoin permet un cert grau d’anonimat. Quan el FBI va clausurar la web The Silk Road, un mercat virtual on es podien comprar drogues acceptant únicament bitcoins com a mitjà de pagament, va provocar una caiguda del valor de la moneda (encara que va ser temporal ja que aquest mateix fet va fer augmentar la popularitat de la criptomoneda augmentant posteriorment el seu preu de forma exponencial).

Un últim punt interessant és el fet que bitcoin ha obert la possibilitat de crear criptomonedas centralitzades. Això significa utilitzar la criptografia per garantir mecanismes de protecció contra la falsificació, però no obstant això la creació de nova moneda és controlada per un organisme centralitzat (és a dir un Banc Central) permetent als estats seguir regulant l’economia a través de polítiques monetàries.

En aquest cas el manteniment del llibre de transaccions es realitza en un conjunt d’ordinadors supervisats pel banc central en lloc d’una xarxa distribuïda. En comparació de les criptomonedas descentralitzades, podria proporcionar un millor control contra les activitats il·legals i l’evasió fiscal, però també menys anonimat. Això pot inculcar més confiança ja que la supervisió de la moneda està assegurada per una autoritat bancària important, encara que quedi el dubte de qui controla a aquesta autoritat.

Qué es realment la industria 4.0?

L’essència de cada revolució industrial és augmentar la productivitat. Tres revolucions industrials anteriors han estat provocades per innovacions tècniques: la utilització de l’aigua i el vapor com a font d’energia per a la fabricació mecànica que va tenir lloc a la fi del segle 18 i que va permetre a les organitzacions obtenir una major productivitat, la introducció de tècniques de producció en cadena mitjançant l’ús de l’energia elèctrica en els inicis del segle 20 i el pas de la tecnologia analògica a la digital en la dècada de 1970. Actualment estem a mig camí de la quarta onada d’avanços tecnològics. La quarta revolució industrial tindrà l’impacte més extens provocat per Internet i permetrà la comunicació entre humans i màquines en Sistemes ciberfísics a través d’extenses xarxes. La Indústria 4.0 farà que sigui possible recollir i analitzar diferents dades mitjançant les màquines, la qual cosa permetrà processos més ràpids, més eficients i més flexibles per a la fabricació de productes de major qualitat a un cost més reduït.

El terme “Indústria 4.0” descriu la digitalització esperada de les cadenes de valor industrials amb la idea d’utilitzar les tecnologies emergents per implementar l’Internet de les coses i els serveis amb l’objecte d’integrar diferents processos d’enginyeria i negoci, permetent que la producció operi d’una manera eficient i flexible amb baixos costos i alta qualitat.

Els principals aspectes abordats en la Indústria 4.0 són els següents:

  1. La personalització massiva possibilitada per les Tecnologies d’Informació en la fabricació de productes, la qual cosa significa que la producció ha d’adaptar-se a les necessitats dels individus.
  2. L’adaptació de la cadena de producció d’una manera flexible i automatitzada a les exigències de l’entorn que canvia ràpidament.
  3. El seguiment i l’auto-consciència de diferents components i productes i la seva comunicació mútua amb altres productes i màquines.
  4. Avançats paradigmes d’interacció home-màquina, que inclou noves formes radicals d’interactuar i operar a les fàbriques.
  5. Optimització de la producció gràcies a la comunicació possibilitada per l’Internet de les Coses a les Fàbriques Intel·ligents.
  6. L’aparició de nous models de negoci el que contribuirà a noves i radicals formes d’interacció en la cadena de valor.

Els avanços tecnològics en els quals es basa la Indústria 4.0 es poden resumir en nou conceptes: els robots autònoms, el núvol, l’Internet de les Coses, el maneig de dades massives (big data), la ciberseguretat, la simulació, la fabricació per addició, la integració de sistemes horitzontals i verticals i la realitat augmentada.

Robots autònoms

Encara que ja fa molt temps que els fabricants han estat utilitzant robots per a tasques complexes, els robots i les seves capacitats estan evolucionant de manera espectacular. S’estan tornant més flexibles i autònoms i, finalment podran interactuar els uns amb uns altres i treballar conjuntament amb els humans.

El núvol

Dins de la Indústria 4.0, més organitzacions comencen a utilitzar programari basat en el núvol que els permet emmagatzemar i compartir dades més enllà dels límits organitzatius.

Internet de les Cosas

L’Internet de les coses consisteix a enriquir diferents dispositius amb informàtica integrada i connectant-los utilitzant tecnologies estàndard. Això permet que diferents dispositius es comuniquin i interactuin tant entre ells com amb controladors més centralitzats.

Dades massives (Big data)

En un entorn dominat per l’Internet de les Coses i dels Serveis, les noves tecnologies generen un gran volum de dades. L’Internet de les dades permet la transferència i emmagatzematge massius de dades, així com proporcionar nous i innovadors mètodes d’anàlisis per a la interpretació de dades en massa en el context de l’aplicació objectiu.

Ciberseguretat

Els sistemes ciberfísics que utilitzen Internet requereixen conceptes i tecnologies fiables per assegurar-se que la seguretat, la privacitat i la protecció del coneixement s’estan duent a terme. Per tant, són crucials unes comunicacions fiables i segures, juntament amb una identitat sofisticada i una gestió d’accés de les màquines.

Simulació

Encara que actualment les simulacions en 3-D s’utilitzen habitualment en les fases d’enginyeria , el seu ús en el futur també s’extendrà àmpliament en operacions en planta. S’utilitzaran dades en temps real per reflectir el món físic en un model virtual, incloent productes, màquines i éssers humans. Com a conseqüència, la qualitat dels productes augmentarà dramàticament.

Fabricació per addició

L’arribada de la indústria 4.0 provocarà el que els mètodes de fabricació per addició (per exemple, la impressió 3-D) siguin àmpliament utilitzats per produir petits lots de productes personalitzats que oferiran diferents avantatges en la construcció d’aquells dissenys que siguin lleugers i complexos. Tals sistemes simplificaran els costos logístics, disminuint el circulant d’existències i també reduint les distàncies de transport.

Integració de sistemes horitzontals i verticals

La integració horitzontal significa l’entrecreuament intel·ligent i la digitalització de tota l’organització i de l’organització interna al llarg de la cadena de valor del cicle de vida del producte i entre les cadenes de valor dels cicles de vida de productes confrontants. La integració vertical es veu com l’entrecreuament intel·ligent i la digitalització dels diferents nivells jeràrquics del mòdul de creació de valor.

Realitat augmentada

Les organitzacions del futur àmpliament utilitzaran la realitat augmentada per proporcionar als treballadors informació en temps real que els permeti una millor presa de decisions i una millora dels procediments de treball.

En resum, la Indústria 4.0 intenta afrontar les necessitats personalitzades i els desafiaments globals amb la finalitat d’aconseguir la força competitiva als mercats globalitzats. També té un gran impacte a tot el món que es concentra majorment en 4 àrees: creixement dels ingressos, productivitat, inversió i ocupació. En general, la Indústria 4.0 es creu que tindrà un gran impacte que no es limita a la indústria en si, sinó a la forma en què la humanitat treballa i descansa.

Copyright © 2017 Innovacima